Entrevista a Josep Farràs i Casòliva, professor de tenora i tible

Aquest curs l’EMMB ha començat amb els estudis d’instruments de cobla. Com han anat aquests primers mesos?

Vam començar amb dos alumnes de tenora i al cap de quinze dies ja se’n van apuntar dos més. I fa un mes i mig va començar un alumne de tible. La veritat és que he tingut una sorpresa molt gran del ben preparats que estan els alumnes de l’EMMB. A la meva vida potser he tingut uns 250 alumnes i no m’havia trobat mai ningú amb el nivell de preparació que tenen aquí. Tot i que han començat de zero amb la tenora, amb la majoria és com si portéssim tot un curs. Jo vaig deixar de fer classes perquè la gent no sabia solfeig. Ara ja no hi ha aquest problema, estan preparadíssims.

Els veieu recorregut en el món de la música tradicional?

Si no afluixen i van seguint com fins ara es podran incorporar tots a cobles. Els veig camí. Si volen fer-ho, qualsevol d’ells podrà.

Quina ha estat la resposta dels estudiants? Els està agradant?

Els està agradant molt, en fan tanta via que aquest trimestre ja començarem a interpretar cançons. La idea és anar incorporant repertori i de mica en mica anar-lo adaptant per afegir alguna tenora a un combo o a una big band. A part d’això, s’han interessat molt per com es construeix i com es conserva l’instrument. Jo en sóc constructor i els he ensenyat a arreglar-se les embocadures.

A més, els proporcioneu vosaltres els instruments, oi?

Tenim unes tenores velles de l’Ajuntament de quan es van fer estudis de cobla ara fa 25 anys i aquest curs l’Ajuntament ha comprat dues tenores noves i dos tibles.

Amb aquests estudis l’EMMB completa l’oferta formativa, que abraça música clàssica, moderna i tradicional. Considereu que és una fita important?

És una fita importantíssima, perquè Banyoles, a nivell de tradició, és el bressol de la sardana. El que es fa aquí a nivell de cobla i de sardana no es fa enlloc més, és un referent. Jo vaig venir a viure a Banyoles perquè m’encantava tot el que es feia aquí.

Hi ha gaires escoles que ofereixin aquests estudis?

L’oficialitat dels instruments de cobla es va concedir l’any 1992. D’escoles que ofereixin aquests ensenyaments només n’hi ha sis a tot Catalunya: Blanes, Palafolls, la Bisbal, el Conservatori de Girona, el de Tarragona i ara Banyoles.

Quin futur albireu a la música tradicional?

El futur de la música tradicional està més bé pels intèrprets i músics que pel públic, sobretot en el món de la sardana, on no hi ha tanta renovació. Musicalment el futur hi és.

Quins objectius us marqueu a nivell d’escola? Acabar formant una cobla, per exemple?

Hem començat per ensenyar aquests instruments i jo crec que a la llarga, si es dóna el cas, fóra una possibilitat molt bona per a Banyoles disposar d’una cobla. Ja es va fer una cobla el 1992 o 1993, quan vam arribar a ser 30 alumnes, però va durar poc. Seria una cosa molt bona que sortís una cobla aquí i fes actuacions esporàdiques. També es podria ajuntar amb la big band; el ventall de possibilitats és infinit. A Banyoles li fa falta una cobla.

A més de professor de tenora, sou concertista i compositor de sardanes i formeu part de la cobla orquestra Selvatana. Heu creat infinitat d’obres a les diverses formacions de les que heu format part. Què en destacaríeu?

El primer que destacaria és tenir la sort d’haver pogut agafar la tenora, perquè va ser una casualitat. Vaig començar com a músic amb el clarinet i la tenora em va venir perquè el 1975 estaven fent una cobla a Berga i només quedava disponible la tenora. Destacaria la gran sort d’haver tingut molt bons professors: vaig poder anar classes amb el millor tenorista que hi ha hagut, en Ricard Viladesau, i també amb en Josep Gispert, professoral Conservatori de Girona durant molts anys i tenora de la Principal de la Bisbal. Tant als professors, com a la tenora i al clarinet els he d’agrair molt.

I pel que fa a la Selvatana?

He d’agrair molt haver pogut entrar a una cobla de primer nivell com és la Selvatana, on ja fa 32 anys que hi sóc. Vaig descobrir el món de la sardana justament a la Plaça Major de Banyoles quan tenia 11 anys. Em van portar aquí per Sant Martirià i vaig descobrir tot un món nou que em va engrescar molt i m’hi vaig posar. A la Selvatana sóc el representant i primer tenora, i també toco el saxo i el clarinet.

I com apuntàveu abans, també sou lutier!

Ara m’he posat en el món del lutier de canyes. Només quedem tres persones que fem canyes! Tan important és tocar com saber-se preparar les canyes. És fonamental.

Quina és al vostre parer la salut de la música de cobla?

Ara la música de cobla està en un moment molt bo, perquè totes les orquestres tenen molta qualitat. Abans hi havia moltes diferències entre elles, però ara han pujat instrumentistes joves i els instruments són molt millors. A més, d’uns anys cap aquí s’han instaurat les escoles de cobla i això fa que sempre hi hagi gent. Tot ha evolucionat molt i per sort puja molt de jovent que sap tocar instruments de cobla.