Núria Abulí, professora de sensibilització, violí i cor petit de l’EMMB
Entrevista a Núria Abulí per a la revista L’Ham amb motiu de la campanya de preinscripcions.
A partir de quina edat és recomanable començar a fer música?
Jo no parlaria específicament de a quina edat és recomanable començar a fer música ja que cadascú/na de nosaltres ja fa música, de manera inconscient, abans de néixer. A la vida intrauterina sentim el batec del cor de la nostra mare (pulsació) i la seva veu (so, timbre, intensitat…) quan parla, quan canta, durant els nou mesos de gestació. Després del naixement tots els infants haurien de tenir l’oportunitat de poder continuar amb aquesta estimulació que ja han rebut, en un ambient i amb les condicions adients perquè aquesta maduri i es converteixi en la base fonamental del seu desenvolupament físic, mental i emocional.
Què i com treballeu amb els nens i nenes d’entre 3 i 6 anys?
En aquesta primera etapa a l’EMMB amb els nens i nenes treballem la música de manera molt lúdica, sensorial i vivencial. Comencem a introduir i treballar els aspectes bàsics i fonamentals de la música: ritme, pulsació, característiques del so, consciència de la veu com a instrument, moviment corporal… en un ambient molt de joc i amb tots els elements necessaris: instruments musicals, audios, material sensorial divers, perquè cadascuna de les sessions de música siguin enriquidores i plaents per a l’infant.
Per què animaries els pares a apuntar els fills a música des de ben petits?
Simplement perquè la MÚSICA és VIDA. La música ens acompanya ja des d’abans de néixer i de forma intrínseca tots som musicals. Un cop naixem fer música és molt important pel desenvolupament físic, mental i emocional de l’ésser humà ja que la música és l’estímul que activa més parts del nostre cervell i proporciona el correcte desenvolupament dels dos hemisferis d’aquest, molt més que cap altre estímul que puguem rebre.
Aquests infants han patit especialment les restriccions de la pandèmia, ja que s’han pogut relacionar poc, no han pogut fer activitats fora de l’escola i han vist poca gent. Aquest seria un bon moment per apuntar els més petits a l’escola de música?
Personalment, penso, que actualment amb tota la situació viscuda i el que encara estem vivint, fer música pot ser una activitat molt recomanable no només per als infants sinó també pels joves i fins i tot pels adults. La música és un gran mitjà d’expressió però també d’interacció i socialització. Ja hem parlat dels beneficis que fer música aporta en els infants però en els joves i als adults hi han estudis que certifiquen que fer música: cantar, tocar un instrument… els aporta benestar perquè aquesta genera una energia que regula l’estrès, afavoreix la concentració i permet gaudir d’un millor equilibri emocional.
A part d’introduir-se als estudis musicals, quins altres avantatges té fer sensibilització i iniciació musical pel desenvolupament dels infants?
A part d’adquirir els coneixements musicals bàsics fer música ajuda els infants a entendre i expressar les seves emocions, a millorar les relacions socials i la interacció amb altres infants. També els ajuda a desenvolupar, a través del moviment, una correcta coordinació del cos, estimula la seva creativitat, potencia la seva memòria i concentració.
La trajectòria que aquests nens i nenes poden tenir a l’escola de música és llarga i molt divers malgrat aquests primers anys són iguals per tots?
Els primers anys a l’escola de música són iguals per a tots els alumnes. A partir dels 10 anys poden triar entre dos itineraris: Troncal i Aprofundiment que la seva única diferencia és el temps de dedicació que l’alumne/a vol aportar a l’estudi musical. Ja més endavant i segons el seu instrument, l’alumne/a podrà escollir diferents optatives de música clàssica o moderna, ja que l’escola ofereix aquestes dues vessants. Actualment i com a professora de violí, tinc alumnes adultes que des dels 6 anys han anat fent camí en el món de la música i continuen a l’escola perquè aquesta forma part de la seva vida. Aquest és el millor resum de tot el que la música ens aporta: no poder prescindir d’ella.
