El Quartet Ateneu és el quartet de corda de l’EMMB format per Arnau Pera (violí), Lluc Coll (violí), Pau Hidalgo (violoncel) i Oriol Coma (viola), amb la direcció del professor Andrea Mameli.

Què és el Quartet Ateneu i quin objectiu té dins l’escola?

Andrea: El Quartet Ateneu és una resposta al nivell instrumental dels alumnes que en formen part. Per tocar en un quartet es necessita una bona preparació instrumental, tècnica, musical i interpretativa. El Quartet neix també de la voluntat de l’EMMB de donar un espai a aquest perfil d’alumnat que vol aprofundir en la formació musical instrumental i endinsar-se al repertori de cambrístic, a part de l’orquestral que es treballa a l’escola des de més petits. Conèixer, practicar i, al final de tot aquest procés d’aprenentatge, interpretar una partitura original per a quartet és una grandíssima satisfacció per a tots nosaltres, alumnes i professor.

Quants anys fa ara que toqueu plegats en aquesta formació? Què us va motivar a entrar-hi?

Pau: Actualment fa 2 anys que toquem en formació de quartet. Primer vam tenir uns inicis l’Oriol, l’Arnau i jo com a formació de trio. A partir d’aquí i amb la incorporació d’en Lluc vam formar el quartet. La idea inicial i la que ens va motivar a crear-lo va ser poder tocar repertori amb més nivell que el que tocàvem a orquestra i poder crear el nostre propi grup.

Oriol: Tal com ha dit en Pau, fa uns tres anys que estic involucrat en aquest conjunt. A part d’un repertori de més nivell el que em va motivar molt va ser poder gaudir d’aquesta experiència amb gent amb qui he estat tocant des de quasi els 11 anys.

Arnau: Aquest és el segon any que estem tocant els quatre junts. El curs 2018/2019 teníem un trio format per un violí, una viola i un violoncel i el curs següent vam decidir afegir un integrant més a la formació per així formar el conjunt instrumental més important de la música de cambra: el quartet.  A mi em va motivar molt el fet que podia compartir aprenentatge i música amb els millors amics que tenia a l’Ateneu i també va ser com una oportunitat per no deixar el vincle amb l’escola de música i a l’hora fer un repertori de cambra molt més complet.

Lluc: Personalment vaig interessar-me pel conjunt quan vaig sentir que tres companys meus tenien una formació d’un trio de corda a l’escola. A partir d’aquí vaig comentar a l’Andrea i a ells que em podia unir i així formar un quartet. Tal com han dit els meus companys, em vaig incorporar un any més tard. Ser finalment quatre integrants ens va permetre ampliar notablement les possibilitats de repertori, ja que hi ha moltes obres per a quartet de corda.

Dos de vosaltres sou alumnes del Conservatori. Què suposa per a vosaltres continuar a l’EMMB per a participar al Quartet Ateneu?

Pau: Per a mi continuar a l’escola de música suposa seguir anant al lloc on m’he format com a músic i seguir veient a alguns amics que d’altra forma no veuria. Suposa no haver trencat del tot els vincles amb l’escola de música on vaig créixer, i és per això que espero poder continuar fent aquesta formació dins del marc de l’EMMB i que ens aculli molts anys més.

Arnau: Des del minut 1 que vaig entrar al Conservatori de Girona sabia que no podia deixar l’escola, ja que és on vaig créixer i és qui em va donar totes les eines per arribar a ser el músic que sóc ara. A més, és la que m’ha donat moltes oportunitats i sortides per arribar a la conclusió que em vull dedicar a la música. Ja fa 3 anys que estudio al Conservatori de Girona i sempre he tingut un lloc a l’escola, ja sigui col·laborant a l’orquestra Batenvic en els viatges com Bèlgica o formant part del Quartet Ateneu. Així que per a mi continuar a l’EMMB és com un privilegi que ens ha donat la vida musical.

Parleu-nos de la música de cambra. Què és el que us motiva o us agrada més d’aquest estil?

Lluc: La música de cambra i en concret el quartet de corda suposen un repte per nosaltres ja que hi figuren només quatre músics, cosa que fa que cadascú hagi de projectar molt el so cap al públic i alhora anar tots units i ser com un sol instrument.

Oriol: La música de cambra pera mi és la més difícil d’interpretar, perquè en ser tants pocs músics la coordinació ha de ser perfecta, ja que si falla un fallem tots. És això el que més em motiva d’aquest estil, ja que és com un esport d’equip, on cada jugador depèn del seu company a part del seu rendiment individual.

Què és el que més us agrada de tocar al Quartet Ateneu?

Pau: A part del fet de poder seguir a l’escola de música, també m’agrada tocar peces en una formació més petita que l’orquestra, on cadascun dels integrants té més protagonisme i amb un repertori diferent al que tocaria a classe de violoncel normal. És una gran forma de fomentar el treball en grup i la cooperació, i també m’aporta bons moments.

Oriol: El que més m’agrada de tocar al Quartet és l’ambient que s’hi respira, ja que tant els components com l’Andrea ens entenem a la perfecció fent així que gaudim cada minut de les sessions d’assaig. Aquest bon ambient també fa que afrontem millor els diferents reptes que se’ns puguin presentar i ens ajuda molt a millorar tant conjuntament com individualment.

Arnau: El que més m’agrada de tocar el Quartet Ateneu són els moments de disciplina on estem molt concentrats en assolir el repertori proposat, però sobretot també els moments de diversió i xauxa perquè ens ho passem molt bé entre nosaltres. Us posaré l’exemple que jo els dilluns faig moltes activitats i arribo a casa molt cansat, però llavors sé que tinc quartet i és com que em dóna un subidón i m’animo per anar-hi i m’ho acabo passant molt bé i fins i tot se’m fan curts els assajos! Com diu l’Oriol, l’ambient que hi ha entre nosaltres és molt positiu.

Lluc: Una de les coses que m’agrada més del quartet és poder descobrir noves obres i nou repertori que no coneixia, gaudir de la música, passar una bona estona amb els meus companys i alhora millorar com a músic i violinista.

Si haguéssiu de destacar un record d’aquests anys formant part del Quartet, quin seria?

Pau: A mi m’agradaria destacar el dia 22 de desembre del 2019, que vam tocar en un acte commemoratiu davant de figures importants com l’actual President de la Generalitat de Catalunya. Va ser un dia clarament per recordar, i tot i els nervis que teníem abans de sortir a tocar, l’actuació ens va sortir bé. També ho recordo pel fet que vam tocar el Cant dels ocells, obra típica de violoncel, amb jo mateix tocant la melodia i la resta del quartet acompanyant, fet que no passa gaire sovint.

Oriol: A mi també m’agradaria destacar el concert del dia 22, ja que va ser el nostre primer gran concert davant d’un públic molt exigent com era el President de la Generalitat i sobretot per la forma com el vam afrontar, ja que vam estar tots concentrats des del minut 0 i el resultat va ser molt satisfactori. A més, vaig tenir l’honor que en Pau interpretés el meu arranjament per a quartet de corda del Cant dels ocells.

Arnau: El millor record que tinc del Quartet és quan vam anar a tocar a la jam session el 25 de desembre 2019 a la taverna City Arms. Una experiència inoblidable en la història del Quartet Ateneu. Al principi ens resultava estrany anar a tocar en una jam session en un pub com a quartet de corda, però després ens vam animar i els vam proposar de tocar la cançó Viva la vida de Coldplay. El baixista i el bateria ens van improvisar una base i nosaltres vam tocar a sobre. No us imagineu l’eufòria que ens va entrar quan vam veure tot el bar pujat a les cadires i cantant la cançó.

Lluc: Un bon record que tinc i per no repetir el del concert del dia 22, va ser quan pel treball de recerca de 2n de Batxillerat vaig compondre un quartet de corda i els integrants del quartet el vam interpretar a la presentació final del treball davant el tribunal. Va ser un moment que sempre recordaré ja que es tractava d’un treball molt important i l’actuació del quartet va ser un immillorable final per a la presentació.

Recomaneu-nos una obra, un artista, un àlbum o un concert que us agradi.

Andrea: Us recomano el Quartet N. 2 de A.Borodin (3r Moviment: Nocturno), interpretat per l’homònim Quartet Borodin. Simplement sublim.

Pau: M’agradaria recomanar Eine kleine nachtmusik, també coneguda com a “petita serenata nocturna”. Aquesta famosíssima cançó del geni W. A. Mozart té una gran riquesa musical i és de les peces més memorables tocades per corda. Tot i que la formació original és per a dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaix, existeixen arranjaments per quartet de corda, un dels quals toquem amb el Quartet Ateneu.

Oriol: A mi m’agradaria recomanar a Pablo de Sarasate, sobretot les seves obres per a violí solista com serien el Zigeunerweisen, Op. 20, Navarra Op. 33 o la Introduction and Tarantella, Op. 43. Recomano aquest autor, ja que és potser un dels millors autors clàssics d’aquest país i per la gran qualitat de les seves obres que sempre fan rendir l’intèrpret al seu màxim nivell.

Arnau: Jo us recomano que escolteu les Sonatas i Partitas per a violí sol de Johann Sebastian Bach, un conjunt de sis obres molt especials i sobretot virtuoses del Barroc musical que tot violinista ha de conèixer. En especial la Partita núm. 2 en re menor, ja que fa poc vaig començar a tocar algun moviment com l’Allemande i la Giga i de veritat que són impressionants. Grans intèrprets com Itzhak Perlman, Hilary Hahn i Sato han gravat les obres amb un nivell molt alt.

Lluc: A mi m’agradaria recomanar obres de períodes i estils molt diferents com per exemple alguna de les simfonies del compositor Antonin Dvorak, obres molt espectaculars per orquestra simfònica en les que molts compositors de bandes sonores actuals s’han inspirat. I també concerts com per exemple el concert en La Major per clarinet de W. A. Mozart o el concert en Re menor per violí del gran Felix Mendelssohn.

Aquesta entrevista ha estat realitzada pel butlletí electrònic de febrer de l’EMMB. Us podeu subscriure al butlletí mensual de l’escola aquí.