Entrevista a Meritxell Roure, professora de l’EMMB
T’has dedicat tota la vida a l’ensenyament musical i tens un ampli coneixement del vessant pedagògic de la música. Amb la teva experiència, per què diries que és important fer música? Què has constatat que aporta als alumnes?
Avui dia, qui més qui menys, sap que fer música aporta una gran quantitat de beneficis. Intentaré resumir els aspectes que considero més importants.
Hi ha molts estudis que avalen que, en les primeres etapes de la vida, la pràctica musical estimula el cervell i fa que es formin noves connexions neuronals entre els dos hemisferis. D’aquesta manera, els infants milloren les seves habilitats lingüístiques i la seva memòria.
Els que treballem amb ells dia a dia tenim claríssim que, a més, els aporta benestar, els regula l’estrès i els ajuda a entendre i a expressar les seves emocions. D’altra banda, estimulem la seva creativitat i la seva imaginació. A través del joc i del moviment fem que millorin la coordinació corporal i la interacció amb els altres.
Més endavant, quan fan primària a l’escola, la pràctica del llenguatge musical, l’aprenentatge d’un instrument i la pràctica coral i instrumental en grup potencien la memòria i la concentració, afavorint així molts altres aspectes de la vida. En els darrers temps, l’augment de l’ús de la tecnologia els dona una percepció d’immediatesa que no estimula gens el concepte de dedicació, paciència i esforç tan necessaris en tots els aspectes de la vida.
Això no vol dir que no sapiguem veure els avantatges que ens aporten les noves tecnologies a l’aula i a casa: ara podem treballar sempre amb l’ajut d’àudios, podem gravar-nos en un moment a cop de mòbil per escoltar els nostres progressos, podem crear amb programes d’edició de partitures i programes d’àudio, podem veure’ns tocar per corregir aspectes corporals, tenim aplicacions per exercitar l’oïda, el ritme, etc.
A l’EMMB potenciem molt la pràctica instrumental i coral en grup. Crec que és fonamental que sigui així, ja que afavoreix el treball en equip, cosa que millora les habilitats socials i, al mateix temps, l’autoestima de cada alumne. El fet d’assolir els objectius marcats i de passar-ho bé fent música amb els companys augmenta la confiança en ells mateixos, i és per això que és una molt bona activitat en l’etapa de l’adolescència, perquè representa un temps de lleure de qualitat i afavoreix el seu desenvolupament emocional.
Has passat per l’EMMJoan Roure de Solsona, pel Taller de Música de l’Hospitalet de Llobregat i de Banyoles, per algunes escoles rurals del Pla de l’Estany i actualment encara imparteixes classes a l’EMMBesalú i a l’EMMB. Com diries que ha evolucionat l’aprenentatge musical al llarg dels anys?
Afortunadament, l’aprenentatge musical ha anat evolucionant de manera que es dona molta més importància al fet vivencial de la música que no pas a la seva teoria. Pel que fa al llenguatge musical, hi ha alguns mètodes que ja van revolucionar la manera d’ensenyar a principis del segle xx, com ara el mètode Kodály, que a casa nostra va impulsar l’Ireneu Segarra; el mètode Dalcroze, amb en Joan Llongueres; el mètode Willems, impartit en moltes escoles catalanes, o el mètode Orff, en què la pràctica amb xilòfons és l’eix principal. Tots aquests mètodes, i alguns altres que no he citat, continuen tenint importància en l’ensenyament musical actual, encara que poques vegades se segueixen utilitzant amb els seus principis originaris. La majoria de professors hem anat intentant extreure de cadascun el que ens ha semblat que funciona millor actualment per als nostres alumnes i segons l’organigrama de cada escola. En general, destacaria la importància de la transmissió oral a través de les cançons de cada cultura, de la improvisació, del moviment corporal i d’exercitar l’oïda, el ritme i la memòria. Hem de pensar que els infants aprenen a parlar (per imitació i com si fos un joc) abans d’escriure i de llegir. Per tant, amb la música, la manera més natural és que també sigui així: primer cantem, imitem sons, ballem al ritme de la música, provem els instruments que tenim a l’abast, i més endavant ja ho anirem plasmant de manera que s’acabi sabent llegir i escriure les notes i els ritmes al pentagrama i sabent tocar un instrument amb les diferents eines de què els haurem dotat.
Pel que fa a l’estudi de l’instrument, en el meu cas el piano, han anat apareixent molts mètodes que potencien la improvisació i la creativitat des dels primers anys d’aprenentatge de l’instrument i, tot i que també és molt útil llegir i aplicar tot el que els ensenyem a l’assignatura de llenguatge musical, és molt important treure cançons d’oïda, utilitzar els xifrats dels acords des de l’inici per als acompanyaments i ensenyar-los a tocar les peces que ells ens demanen. També soc del parer que aquesta manera de fer cal anar-la combinant amb peces que els professors considerem que els aporten aspectes tècnics i musicals rellevants. Es tracta de posar l’alumne al centre i dotar-lo de criteri musical, començant per escoltar les seves peticions i anar creant un repertori atractiu i interessant des de tots els vessants i intercanviant gustos. També està estudiat que les característiques de la pràctica instrumental, en què intervenen rutines i exercicis específics, ajuden a interioritzar i desenvolupar una capacitat de coordinació que és difícil d’aconseguir amb un altre tipus d’activitat.
Quina és la millor edat per començar a estudiar música?
Crec que mai és tard per començar. Sí que no es pot negar que és molt beneficiós en tota l’etapa de creixement dels infants, però l’experiència em fa dir que alguns adolescents que han començat més motivats també arriben a molt bon port.
D’altra banda, estudis científics han conclòs que el nostre cervell no és estàtic, tal com es pensava en segles anteriors, i, per tant, aprendre música en la segona etapa de la vida no és només factible, sinó que aporta moltíssims beneficis.
Què guanyarà un infant que estudiï música respecte d’un que no en faci mai?
Havent exposat tot el que m’ha semblat rellevant de l’educació musical, és evident que l’infant que estudia música té molts més beneficis que el que no té aquesta oportunitat. És per això que penso que s’hauria d’aconseguir que arribés a tota la societat. Ara mateix no és ben bé a l’abast de tothom, i hauríem de mirar que no fos així. Tot i que en les darreres dècades s’ha donat molt més valor a la música dins les escoles, no n’hi ha prou. Tothom hauria de tenir l’oportunitat de tocar un instrument i de formar part d’una agrupació instrumental. En l’àmbit coral, que també és una pràctica fonamental per al bon desenvolupament dels infants, potser hi ha hagut més activitat popular, però no tant en l’àmbit instrumental. Arreu del món, i ara també a Catalunya, comença a haver-hi alguns projectes orquestrals populars per formar musicalment infants d’entorns més desfavorits, per afavorir la inclusió i perquè aporten valors que van més enllà dels estrictament musicals.
Tot i així, també treballes amb joves i adults. Com és l’aprenentatge musical en l’edat adulta?
Avui dia les persones viuen més anys i tenen molts inputs a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Això fa que hi hagi una curiositat constant per saber i aprendre coses noves. Molts fan ara el que de joves no van poder fer i la veritat és que és molt gratificant, tant per a ells com per a mi. Hi posen molt interès i afició, i tot i que els has de fer unes classes a mida, ja que no tenen tots els coneixements que tenen els alumnes que han fet tot el procés d’aprenentatge, el que té ganes d’aprendre no té cap dificultat per anar avançant. L’aprenentatge d’un instrument musical, sigui a l’edat que sigui, sempre és positiu. Tocar un instrument és una forma activa d’estar en contacte amb la música i, a més, estimula l’aparell cognitiu i motriu de la persona. Molts estudis avalen la idea que si s’estimula l’activitat cerebral, es retarda el deteriorament que es comença a notar a partir dels cinquanta anys.
Com a experiència personal, a banda dels alumnes de l’EMMB que tinc més o menys fins a la franja dels setanta, una tieta meva que té vuitanta-nou anys encara va a classes de piano i us puc assegurar que se li nota!
Fas iniciació musical a gent gran. Aprendre música de grans pot ser també una experiència gratificant? En què ens beneficia?
Sí, porto l’assignatura «Avui, música», adreçada al col·lectiu de gent gran que vol iniciar-se en la música des de diferents vessants: la proposta és descobrir l’experiència de la música en un ambient lúdic i assequible. Cantar, fer percussió corporal, tocar instruments Orff i fer audicions són alguns dels mitjans que utilitzo per demostrar que mai és tard per començar. Aprofitant l’activitat de l’auditori, molt sovint treballem anticipadament aspectes a destacar dels concerts que es programen i hem creat un col·lectiu de melòmans important. El sol fet d’escoltar música fa posar en acció totes les parts del nostre cervell, cosa que provoca uns canvis considerables en nosaltres: pel que sembla, alliberem l’hormona dopamina, que fa sentir un plaer semblant al que es produeix quan es menja o se senten emocions intenses.
També has impartit cursos de formació per a mestres. Hi ha prou coneixement de la importància de l’ensenyament musical?
Penso que sí, de mica en mica la majoria del col·lectiu educatiu s’està adonant de la importància de la música. Jo soc d’una època en què ni tan sols hi havia la figura de l’especialista a les escoles. Havia impartit classes de música a les escoles gràcies a l’aportació d’algunes AMPES que consideraven que hi havia aquesta mancança.
A més, ara cada cop es treballa més de manera interdisciplinària, i sense la música faltaria una de les potes més importants. L’experiència també m’ha fet veure que la majoria de joves que fan música són bons en moltes altres disciplines.
Aquests dos darrers anys, a causa de la pandèmia, molta gent també s’ha adonat que no es pot viure sense música. Així que, tot i que encara queda feina per fer, estic esperançada.
Com animaries les famílies a inscriure els seus fills a l’EMMB?
Déu-n’hi-do tot el que us he anat explicant! No ho dubteu, a l’EMMB us donarem totes les eines perquè els vostres fills visquin la música de primera mà d’una manera lúdica i alhora molt professional. Faran nous amics, viatjaran amb les formacions instrumentals i corals, formaran part de la vida social i cultural d’una ciutat com Banyoles, que és molt viva en aquests aspectes. Qui vulgui fer de la música la seva professió, sortirà molt ben preparat: tenim uns quants exalumnes estudiant a l’ESMUC. I tots els que no s’hi acabaran dedicant, que seran la gran majoria, hauran tingut una oportunitat única d’haver-se format en una disciplina plena de beneficis, i sempre podran seguir cantant i tocant sols o en companyia i valoraran molt més, gràcies als seus coneixements, tota l’oferta musical d’aquí i d’arreu.
