Isidre Palmada és professor de trombó i de trompeta, codirector de la Banyoles Big Band i de la secció de vent de la JOB Balma. Però també és el director del FEMJazz! que se celebrarà a l’Auditori de l’Ateneu del 27 al 30 de maig. L’entrevistem pel butlletí de l’EMMB del mes d’abril.

El mes que ve arriba el FEMjazz! Ha costat tirar el festival endavant després d’aquest any tan complicat per la cultura?

Sí, l’any passat vam haver d’adaptar el festival per la pandèmia i el vam fer, però només amb un pícnic al setembre i aquest any, com que encara no sabem del cert què podrem fer i què no, hem optat per programar quatre concerts a l’Auditori de Banyoles.

Com us l’heu plantejada aquesta edició?

Tot i que ni una pandèmia ens aixafa les ganes d’escoltar música i de veure concerts, hem hagut de reubicar les actuacions a l’Auditori per tal d’assegurar que es poden complir totes les mesures anticovid. Quatre concerts de jazz durant quatre dies seguits.

Quines característiques tenen les bandes que heu programat? 

Portem quatre propostes ben variades. Dijous 27 vindrà Dshun, un trio de la mà del guitarrista Octavio Hernandez. És un guitarrista canari, però establert a Barcelona, probablement és un dels guitarristes amb més control harmònic de Catalunya, val la pena veure-ho. Divendres 28 tindrem la Carta Blanca a Àlex Cassanyes, una producció que ve de l’Estival, el festival de jazz d’Igualada. Molt ben escrita, gent jove tocant, un nonet tan ben equilibrat no es veu cada dia. Dissabte 29 tindrem la BAO (Barcelona Art Orquestra). Sempre ens fa il·lusió poder portar una orquestra de músics. Dic orquestra, però no és una formació de clàssica, és una formació moderna, però amb cordes (cel·lo, violí) i instruments de cambra que normalment veiem al clàssic com una trompa. Diumenge 30 tenim un quartet que ens fa especial il·lusió perquè el líder és un olotí jove amb moltes ganes de fer i escriure música. Proposta fresca i moderna per acabar el festival.

Diverses persones que esteu o heu estat darrere del FEMjazz!, com ara tu mateix, sou professors de l’EMMB. Una coincidència poc casual?

Gens ni mica casual! Podríem dir que hem passat de consumidors i alumnes a portar nosaltres el festival i ser professors. El gruix de persones que estem portant el festival venim d’aquí d’alumnes de l’EMMB i joves que esperàvem el festival per poder veure concerts i d’aquí neix també les ganes de continuar amb tot això. Esperem que les properes generacions també tinguin ganes de participar no només com a espectadors sinó com a organitzadors del festival.

Quina diries que és la salut del jazz a la comarca?

Aquesta sempre és una pregunta difícil. Des del meu punt de vista la veig millor que mai. Trobo que les generacions joves tenen moltes més facilitats i oportunitats per veure concerts i estudiar. L’Ateneu és un gran exemple d’això, tot i que encara ens queda molt camí per recórrer. Personalment penso que com a societat hauríem de ser que capaços de posar la música molt més a la vida de la gent. Ja sigui com a aficionats, com a intèrprets amateurs o com a intèrprets professionals. Tinc l’esperança que a poc a poc ho aconseguirem.

Aquesta entrevista ha estat realitzada pel butlletí electrònic d’abril de l’EMMB. Us podeu subscriure al butlletí mensual de l’escola aquí.