Música i poesia

Maria Mauri, veu cantada · Enric Casasses, veu parlada · Daniel Ariño, piano

El nus la flor és un recull de poemes inèdits de Casasses i alhora un cicle original de 43 peces musicals entorn d’aquest recull (Llibre+CD, Edicions Poncianes, 2018). El jove pianista i compositor Daniel Ariño pren una selecció del poemari i els musica de dues maneres diferents: l’una per a veu parlada i piano i l’altra per a veu cantada i piano. La combinació alternada de les dues configura aquest cicle que s’encadena de manera orgànica i diàfana. El nus la flor és així una aposta per a crear un gran cicle de cançó i recitat en català en el qual s’integri una miríada de tendències estètiques: de l’impressionisme, el modernisme i l’espectralisme al jazz, el flamenco o el cabaret. La poesia de Casasses, juganera i calidoscòpica, rica de formes i estils, portava ja la música a dintre.

Maria Mauri canta des de que té memòria. Ha format part de diversos cors, entre els quals destaquen l’Ensemble O Vos Omnes, Fònics 2.0 i Cor Jove Nacional de Catalunya. Ha rebut classes de cant dels professors Carlos Gómez, Natasha Tupin i Enedina Lloris, entre altres. Actualment dirigeix el cor Ars in Nova. Es llicencia a l’ESMUC. Després se’n va a Londres a cursar el Master of Music-Piano Accompaniment a la Guildhall School of Music&Drama. Allà s’inicia al món de la direcció i de l’òpera i col·labora amb conjunts vocals i de música antiga. Té per mestres Salvador Brotons i Johan Duijck.

Enric Casasses entra en la literatura primer a partir de l’exemple del seu pare i després amb el mestratge d’Àngel Carmona i l’aprofundiment en la teoria-i-pràctica de l’art amb Stella Hagemann. Els seus llibres de poesia (La cosa aquella, No hi érem, Calç, Plaça Raspall, Uh, T’hi sé entre altres) han merescut diversos premis. També escriu prosa (El poble del costat, Diari d’Escània) i teatre (Do’m, Monòleg del perdó), a més de fer poemes-dibuix. Considera que el vers i la poesia són “música parlada” i que es realitzen en veu alta, i fa recitals tot sol o en col·laboració amb músics (Manel Pugès, Pascal Comelade, Feliu Gasull, Josep Prats, Triulet, Don Simon & Telefunken…). El recull de la seva poesia dels darrers anys, encara en la major part inèdit, va amb el títol d’El nus la flor.

Daniel Ariño és pianista, compositor i improvisador de formació clàssica. Obté el Grau Professional al CMUS de Santiago de Compostela, el Grau Superior en Interpretació Clàssica i Contemporània a l’ESMUC, i el Màster d’Estudis Avançats en Interpretació CiC. La seva relació amb el mon del lied ha sigut sempre intensa i n’ha estudiat el repertori amb els professors Alan Branch i Francisco Poyato.

Organitza: Joventuts Musicals de Banyoles i Joventuts Musicals de Catalunya

En conveni amb: Ajuntament de Banyoles