Documental del Mes
Direcció: Alexe Poukine so: Bruno Sweisguth, Marie Paulus. Muntador de Cinema: Agnès Bruckert. Producció executiva: Cyril Bibas, Cécile Lestrade, Elise Hug. Coproducció: Centre de l’Audiovisuel a Bruxelles, Take Five
Als 19 anys, Ada va ser violada tres vegades la mateixa setmana per un home que coneixia bé. Una invitació a sopar en va desencadenar la primera i no es va defensar, però va acceptar reunir-se amb el seu agressor dues vegades més per confrontar-lo i buscar respostes. Una pel·lícula potent i sòbria que trenca el silenci al voltant de les violacions en entorns de confiança i ho fa sense victimitzar les dones.
La història d’Ada s’explica a través de múltiples veus de diferents dones que construeixen la història d’Ada, la seva versió dels fets i com es va sentir abans, durant i després. De mica en mica, totes les dones d’aquest film es converteixen en les protagonistes de la història d’Ada i també en testimonis de les seves pròpies històries, que, malauradament, tenen el mateix punt de partida. Una pel·lícula coral des del punt de vista de les dones, que exposa sense victimitzar els sentiments i les conseqüències contradictòries després d’una violació o una agressió sexual on l’agressor no és un desconegut ni un monstre ni un perseguidor que actua de nit, a les cantonades o als vestíbuls de l’edifici d’apartaments. La pel·lícula busca comprendre i trobar respostes a les reaccions que aquestes agressions sexuals desencadenen a dones que no encaixen en allò que l’opinió pública qualificaria de “víctimes correctes”. Allò que no mata no és només la història d’Ada, sinó també una altra contribució a la sensibilització sobre un fenomen social molt ampli i encara silenciat.
Per més informació: www.eldocumentaldelmes.com
