El divendres al vespre, la Cobla Bisbal Jove, juntament amb els alumnes d’instruments de cobla de l’EMMB, van interpretar el Ball de passada a la Plaça Major de Banyoles, i van participar a la cercavila prèvia des de l’Ajuntament. El Drac, els dragonets, gegants, capgrossos i cavallets es van repartir a les quatre cantonades de la plaça i van ballar seguint la música. Es va crear una atmosfera de festa i diversió on comparses i públic es movien sense parar!

El diumenge va ser el moment de més il·lusió pels alumnes de la Jove Orquestra de Banyoles i la Banyoles Big Band, ja que, acompanyant la Cobla Bisbal Jove, van tocar el Ball de passada a Barraques. Es va respirar un ambient de festa major des del principi fins al final amb un recinte ple de gom a gom que saltava al ritme de les cançons populars banyolines.

El dilluns al matí, els alumnes de tenora, tible i fiscorn de l’escola van interpretar una sardana amb la Cobla Selvatana en el marc del tradicional concert de la Festa de la Música per a Cobla. I posant punt final a les festes, els alumnes de tenora van participar a l’últim truc, tocant el solemne Ball del Drac i acomiadant-lo fins l’any que ve.

D’aquesta manera, l’EMMB ha estat present en una important part de les propostes musicals i de cultura popular, amb una implicació de més de 50 alumnes. Així es compleix un dels objectius del projecte educatiu de l’escola que consisteix en participar de la vida cultural i associativa de la ciutat.

Imatges de: Jordi Blanco, Pau Padrosa i pròpies. Recull d’imatges i vídeos: https://photos.app.goo.gl/gHKoAP8DVn9kYuez6

Vídeo del Ball de passada a Barraques: https://youtu.be/8lpe0KuqT4A

El magnífic, de Joan Carreras Dagas
L’airet de matinada, cançó popular.
El Monstre de Banyoles, de Toni Giménez.
El Tren Pinxo de Banyoles, cançó popular.

Vosaltres dos vau crear la peça per a cobla que acompanya la comparsa del drac, la figura més emblemàtica del bestiari banyolí recuperada per la comissió de la Festa Major de Banyoles. Com va sorgir la idea? En què us vau inspirar?

Doncs va ser la pròpia comissió de la Festa Major de Banyoles qui ens va explicar que s’havia decidit recuperar la figura del drac per tal d’enriquir el bestiari de la ciutat, i que havia pensat amb nosaltres per compondre la música que el podria acompanyar. Ens vam posar en situació i vam plantejar que el ball podria tenir dues parts: una de més cerimonial, a mode d’introducció, on el drac saludés el poble, i una de més animada que pogués fer el seu ball. Tots dos vam acordar les característiques principals (motius, ritme, compàs…) i també vam decidir que predominaria el mode dòric en la part que cadascú havia de compondre, amb la intenció de donar a la peça un aire medieval. Amb aquestes consignes, ens vam centrar cadascú en la creació d’una part. L’Esteve per la part inicial de la salutació i l’Ultano per la part del ball.

Què ha suposat per a vosaltres treballar per a la recuperació del patrimoni musical de la festa major?

(Esteve) A mi m’ha fet molta il·lusió. A més m’he divertit, ja que per tal de dotar els arranjaments de la festa major de personalitat i fer-los únics, inclouen certes repeticions i parades a mode de trampes/enganys per al públic, que els fa diferents de les versions de tota la vida.

(Ultano) A part de la il·lusió que també m’ha fet, em satisfà molt que una obra meva formi part del patrimoni musical de la ciutat. És com deixar una petita empremta a la cultura popular banyolina.

L’Esteve també és el creador de la música que acompanya els sis dracs de la comparsa del bestiari banyolí. Uns dragonets que visiten les escoles els dies abans de la Festa de Sant Martirià. Quines són les particularitats d’aquesta obra?

Com en el cas del drac, vaig plantejar que la música podria tenir diverses parts. En aquest cas tres. La primera més lenta on els dragonets es preparessin pel ball. Una segona ja més animada, on fessin un primer ball i una tercera encara més alegre on les bestioles es deixessin anar.

De la seva banda, l’Ultano també ha arranjat la cançó del Tren Pinxo de Banyoles. En què van consistir aquests arranjaments?

Quan vaig plantejar l’arranjament d’aquesta peça, vaig tenir present sobretot la funció que aquesta havia de fer. La cançó en si ja és alegre, però vaig creure que l’havia d’animar una mica més. Amb aquesta premissa, la peça té dues parts: la normal, on la cançó s’interpreta més o menys com tothom la cantaria; i després una part més ràpida, inspirada una mica en les colles de grallers, per a generar un ambient molt marxós de festa major.

Què diríeu que hi aporta el fet que sigui música de cobla?

Evidentment, el so de cobla aporta un caire de música popular catalana. Però per altre banda, la decisió de fer arranjaments per a cobla va ser per motius pràctics, ja que és una agrupació característica catalana que compta amb formacions estables arreu del territori i que a més té un fort protagonisme a la festa major de la ciutat. Però de fet, la música es podria adaptar a qualsevol formació. Nosaltres mateixos vam fer els arranjaments necessaris per tal que les formacions de l’escola s’hi poguessin afegir.

Creieu que la música de cobla s’hauria de reivindicar i potenciar més? Quin present i quin futur li veieu? Ara l’EMMB hi contribueix amb els ensenyaments de tenora, fiscorn i tible. Això ajudarà a garantir-ne el futur?

(Esteve) Fa molt temps que es debat sobre el tema de la cobla i el seu futur. Com en qualsevol àmbit musical, crec que s’hauria de cuidar, ensenyar i saber apreciar tota música de qualitat, on la cobla també hi té un lloc. Malauradament, crec que en l’actualitat no sempre és així, ja que predominen massa altres criteris extramusicals. Per a mi és una excel·lent notícia que a l’escola de música s’iniciïn els ensenyaments de tenora, fiscorn i tible i que aquests puguin fer vida musical juntament amb el piano, saxo, clarinet, baix, trompeta… Si això en garantirà el futur no ho sé, però espero que sigui un pas més, fet des de casa, a favor de divulgar bona música.

(Ultano) A part de subscriure tot el que ha dit l’Esteve, també crec que hi van havent diverses iniciatives que demostren la voluntat de potenciar i difondre la música interpretada per cobla, com per exemple la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Ara mateix, no veig que la música de cobla estigui en perill. Altra cosa és l’evolució que en el futur pugui tenir la sardana, com a ball.

Amb les vostres obres heu contribuït a recuperar i donar a conèixer al públic d’avui en dia el bestiari popular local, que té més de quatre segles d’història. Com us vau sentir quan van sonar per primera vegada a la Festa Major?

La veritat és que veure els carrers i plaça replets de gent i la felicitat que es respirava el primer any que es va estrenar tot plegat va ser molt emocionant. A veure si per fi podem recuperar aquest 2021 una bona festa major i podem tornar a gaudir de veritat.

Repertori:

El magnífic, de Joan Carreras Dagas.

L’airet de matinada, cançó popular.

El monstre de Banyoles, de Toni Giménez.

El Tren Pinxo de Banyoles, cançó popular.

Interpreta: Cobla Bisbal Jove i Big Band de l’EMMB

Adaptacions: Ultano Gómez Ponsatí i Esteve Palet Mir.