Què és el Quartet Ateneu i quin objectiu té dins l’escola?

Andrea: El Quartet Ateneu és una resposta al nivell instrumental dels alumnes que en formen part. Per tocar en un quartet es necessita una bona preparació instrumental, tècnica, musical i interpretativa. El Quartet neix també de la voluntat de l’EMMB de donar un espai a aquest perfil d’alumnat que vol aprofundir en la formació musical instrumental i endinsar-se al repertori de cambrístic, a part de l’orquestral que es treballa a l’escola des de més petits. Conèixer, practicar i, al final de tot aquest procés d’aprenentatge, interpretar una partitura original per a quartet és una grandíssima satisfacció per a tots nosaltres, alumnes i professor.

Quants anys fa ara que toqueu plegats en aquesta formació? Què us va motivar a entrar-hi?

Pau: Actualment fa 2 anys que toquem en formació de quartet. Primer vam tenir uns inicis l’Oriol, l’Arnau i jo com a formació de trio. A partir d’aquí i amb la incorporació d’en Lluc vam formar el quartet. La idea inicial i la que ens va motivar a crear-lo va ser poder tocar repertori amb més nivell que el que tocàvem a orquestra i poder crear el nostre propi grup.

Oriol: Tal com ha dit en Pau, fa uns tres anys que estic involucrat en aquest conjunt. A part d’un repertori de més nivell el que em va motivar molt va ser poder gaudir d’aquesta experiència amb gent amb qui he estat tocant des de quasi els 11 anys.

Arnau: Aquest és el segon any que estem tocant els quatre junts. El curs 2018/2019 teníem un trio format per un violí, una viola i un violoncel i el curs següent vam decidir afegir un integrant més a la formació per així formar el conjunt instrumental més important de la música de cambra: el quartet.  A mi em va motivar molt el fet que podia compartir aprenentatge i música amb els millors amics que tenia a l’Ateneu i també va ser com una oportunitat per no deixar el vincle amb l’escola de música i a l’hora fer un repertori de cambra molt més complet.

Lluc: Personalment vaig interessar-me pel conjunt quan vaig sentir que tres companys meus tenien una formació d’un trio de corda a l’escola. A partir d’aquí vaig comentar a l’Andrea i a ells que em podia unir i així formar un quartet. Tal com han dit els meus companys, em vaig incorporar un any més tard. Ser finalment quatre integrants ens va permetre ampliar notablement les possibilitats de repertori, ja que hi ha moltes obres per a quartet de corda.

Dos de vosaltres sou alumnes del Conservatori. Què suposa per a vosaltres continuar a l’EMMB per a participar al Quartet Ateneu?

Pau: Per a mi continuar a l’escola de música suposa seguir anant al lloc on m’he format com a músic i seguir veient a alguns amics que d’altra forma no veuria. Suposa no haver trencat del tot els vincles amb l’escola de música on vaig créixer, i és per això que espero poder continuar fent aquesta formació dins del marc de l’EMMB i que ens aculli molts anys més.

Arnau: Des del minut 1 que vaig entrar al Conservatori de Girona sabia que no podia deixar l’escola, ja que és on vaig créixer i és qui em va donar totes les eines per arribar a ser el músic que sóc ara. A més, és la que m’ha donat moltes oportunitats i sortides per arribar a la conclusió que em vull dedicar a la música. Ja fa 3 anys que estudio al Conservatori de Girona i sempre he tingut un lloc a l’escola, ja sigui col·laborant a l’orquestra Batenvic en els viatges com Bèlgica o formant part del Quartet Ateneu. Així que per a mi continuar a l’EMMB és com un privilegi que ens ha donat la vida musical.

Parleu-nos de la música de cambra. Què és el que us motiva o us agrada més d’aquest estil?

Lluc: La música de cambra i en concret el quartet de corda suposen un repte per nosaltres ja que hi figuren només quatre músics, cosa que fa que cadascú hagi de projectar molt el so cap al públic i alhora anar tots units i ser com un sol instrument.

Oriol: La música de cambra pera mi és la més difícil d’interpretar, perquè en ser tants pocs músics la coordinació ha de ser perfecta, ja que si falla un fallem tots. És això el que més em motiva d’aquest estil, ja que és com un esport d’equip, on cada jugador depèn del seu company a part del seu rendiment individual.

Què és el que més us agrada de tocar al Quartet Ateneu?

Pau: A part del fet de poder seguir a l’escola de música, també m’agrada tocar peces en una formació més petita que l’orquestra, on cadascun dels integrants té més protagonisme i amb un repertori diferent al que tocaria a classe de violoncel normal. És una gran forma de fomentar el treball en grup i la cooperació, i també m’aporta bons moments.

Oriol: El que més m’agrada de tocar al Quartet és l’ambient que s’hi respira, ja que tant els components com l’Andrea ens entenem a la perfecció fent així que gaudim cada minut de les sessions d’assaig. Aquest bon ambient també fa que afrontem millor els diferents reptes que se’ns puguin presentar i ens ajuda molt a millorar tant conjuntament com individualment.

Arnau: El que més m’agrada de tocar el Quartet Ateneu són els moments de disciplina on estem molt concentrats en assolir el repertori proposat, però sobretot també els moments de diversió i xauxa perquè ens ho passem molt bé entre nosaltres. Us posaré l’exemple que jo els dilluns faig moltes activitats i arribo a casa molt cansat, però llavors sé que tinc quartet i és com que em dóna un subidón i m’animo per anar-hi i m’ho acabo passant molt bé i fins i tot se’m fan curts els assajos! Com diu l’Oriol, l’ambient que hi ha entre nosaltres és molt positiu.

Lluc: Una de les coses que m’agrada més del quartet és poder descobrir noves obres i nou repertori que no coneixia, gaudir de la música, passar una bona estona amb els meus companys i alhora millorar com a músic i violinista.

Si haguéssiu de destacar un record d’aquests anys formant part del Quartet, quin seria?

Pau: A mi m’agradaria destacar el dia 22 de desembre del 2019, que vam tocar en un acte commemoratiu davant de figures importants com l’actual President de la Generalitat de Catalunya. Va ser un dia clarament per recordar, i tot i els nervis que teníem abans de sortir a tocar, l’actuació ens va sortir bé. També ho recordo pel fet que vam tocar el Cant dels ocells, obra típica de violoncel, amb jo mateix tocant la melodia i la resta del quartet acompanyant, fet que no passa gaire sovint.

Oriol: A mi també m’agradaria destacar el concert del dia 22, ja que va ser el nostre primer gran concert davant d’un públic molt exigent com era el President de la Generalitat i sobretot per la forma com el vam afrontar, ja que vam estar tots concentrats des del minut 0 i el resultat va ser molt satisfactori. A més, vaig tenir l’honor que en Pau interpretés el meu arranjament per a quartet de corda del Cant dels ocells.

Arnau: El millor record que tinc del Quartet és quan vam anar a tocar a la jam session el 25 de desembre 2019 a la taverna City Arms. Una experiència inoblidable en la història del Quartet Ateneu. Al principi ens resultava estrany anar a tocar en una jam session en un pub com a quartet de corda, però després ens vam animar i els vam proposar de tocar la cançó Viva la vida de Coldplay. El baixista i el bateria ens van improvisar una base i nosaltres vam tocar a sobre. No us imagineu l’eufòria que ens va entrar quan vam veure tot el bar pujat a les cadires i cantant la cançó.

Lluc: Un bon record que tinc i per no repetir el del concert del dia 22, va ser quan pel treball de recerca de 2n de Batxillerat vaig compondre un quartet de corda i els integrants del quartet el vam interpretar a la presentació final del treball davant el tribunal. Va ser un moment que sempre recordaré ja que es tractava d’un treball molt important i l’actuació del quartet va ser un immillorable final per a la presentació.

Recomaneu-nos una obra, un artista, un àlbum o un concert que us agradi.

Andrea: Us recomano el Quartet N. 2 de A.Borodin (3r Moviment: Nocturno), interpretat per l’homònim Quartet Borodin. Simplement sublim.

Pau: M’agradaria recomanar Eine kleine nachtmusik, també coneguda com a “petita serenata nocturna”. Aquesta famosíssima cançó del geni W. A. Mozart té una gran riquesa musical i és de les peces més memorables tocades per corda. Tot i que la formació original és per a dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaix, existeixen arranjaments per quartet de corda, un dels quals toquem amb el Quartet Ateneu.

Oriol: A mi m’agradaria recomanar a Pablo de Sarasate, sobretot les seves obres per a violí solista com serien el Zigeunerweisen, Op. 20, Navarra Op. 33 o la Introduction and Tarantella, Op. 43. Recomano aquest autor, ja que és potser un dels millors autors clàssics d’aquest país i per la gran qualitat de les seves obres que sempre fan rendir l’intèrpret al seu màxim nivell.

Arnau: Jo us recomano que escolteu les Sonatas i Partitas per a violí sol de Johann Sebastian Bach, un conjunt de sis obres molt especials i sobretot virtuoses del Barroc musical que tot violinista ha de conèixer. En especial la Partita núm. 2 en re menor, ja que fa poc vaig començar a tocar algun moviment com l’Allemande i la Giga i de veritat que són impressionants. Grans intèrprets com Itzhak Perlman, Hilary Hahn i Sato han gravat les obres amb un nivell molt alt.

Lluc: A mi m’agradaria recomanar obres de períodes i estils molt diferents com per exemple alguna de les simfonies del compositor Antonin Dvorak, obres molt espectaculars per orquestra simfònica en les que molts compositors de bandes sonores actuals s’han inspirat. I també concerts com per exemple el concert en La Major per clarinet de W. A. Mozart o el concert en Re menor per violí del gran Felix Mendelssohn.

Aquesta entrevista ha estat realitzada pel butlletí electrònic de febrer de l’EMMB. Us podeu subscriure al butlletí mensual de l’escola aquí.

Quan vas començar a estudiar a l’EMMB?

El meu inici de classes a l’EMMB va ser al curs “Avui, música” el gener del 2018, quan vaig plegar de treballar i tenia hores disponibles.

Ja havies fet música abans?

Les de l’EMMB van ser les primeres classes de música a les que vaig assistir.

Com et vas decidir pels estudis de piano? 

A casa meva hi havia un piano molt antic i feia molt de temps que estava en silenci, ningú el tocava. Si venia algú que ho fes, m’agradava sentir-li m’adonava que era un potencial perdut.

Què és el que més t’agrada de l’escola?

En acabar el curs d'”Avui, música”, juntament amb una amiga vam demanar de poder assistir a classes individuals de piano. Vam tenir l’encert de fer classes amb la professora Meritxell Roure. Crec que és molt important el professor i ella és una bona pedagoga, molt comprensiva. Es fa càrrec sempre de la situació de l’alumne.

Què diries a aquella gent que voldria aprendre a tocar algun instrument però creu que és massa tard?

Estic convençuda que mai és massa tard per aprendre. No dubto que com més aviat comencis millor, però no és el meu cas. Aprendre qualsevol matèria sempre enriqueix i, a més, la música t’obliga a posar molta atenció i d’esforç, cosa que comporta mantenir el cervell actiu.

Finalment, recomana’ns una cançó, un disc o un grup que t’interessi especialment.

És molt difícil triar una cançó, segurament depèn de la que estàs estudiant. M’agrada molt Cançó de fer camí, Boig per tu, Vestida de nit i Yesterday.

Aquesta entrevista està inclosa al butlletí electrònic de gener de l’EMMB. Us podeu subscriure al butlletí mensual de l’escola aquí.

Com va néixer el grup Oxigen?

Va néixer a partir de la Black Music Big Band Júnior, ja que tots els components menys un en formàvem part i el baixista el vam conèixer a traves del Camp Rock de Girona.

D’on proveniu i quina formació musical teniu els diferents membres del grup? 

Doncs tots som de poblacions diferents, Sant Gregori, Celrà, Sant Esteve de Palautordera i Porqueres. Actualment tots estem a la Black Music però quan vam començar a tocar junts no. El baixista (Joan Balaguer) va començar a l’Escola Municipal de Música de Santa Maria de Palautordera on segueix estudiant classes de baix i teoria musical, el pianista (Pau Garcia) va començar a l’Escola de Música de Sant Gregori però ara està al Conservatori de Música de Girona, una de les cantants (Júlia Ensesa) fa llenguatge, veu i va fer guitarra quan era més petita, jo he fet llenguatge, veu i cor aquí a l’Escola Municipal de Música de Banyoles i per acabar el bateria (Joan Matacàs) va començar a l’Escola de Música de Celrà i va fer classes particulars de bateria i solfeig i combos a l’Escola de Música de Torroella.

Quan vas començar a estudiar a l’EMMB i què és el que més t’agrada d’estudiar aquí?

Doncs vaig començar quan tenia uns 6 anys i el que m’agrada més és la proximitat i el fet que fa molt temps que estudio aquí i hi ha molt bon ambient.

Si haguessis de destacar un bon record dels anys que portes a l’escola, quin seria?

Doncs el viatge a Neerpelt em va encantar i m’ho vaig passar molt bé.

Amb Oxigen ara heu estrenat el vostre primer senzill, Desitjos, compost pel conegut cantautor Miquel Abras. Com ha estat això?

En Miquel Abras ens va descobrir a través de la seva discogràfica i el fet de que fóssim tan joves i ens agradés tant la música li va encantar.

Teniu previst treure algun disc i fer algun concert?

El tema del disc no està decidit. De moment la idea és treure cançons noves. Amb l’altre projecte que tenim (Sound On) ja hem fet algun concert durant el post-confinament però amb Oxigen no n’hem fet ja que no tenim prou temes propis per fer un concert sencer.

Recomana’ns alguna cançó o música que t’agradi molt.

Doncs jo escolto molts tipus de música diferents, que poden anar des de Respect d’Aretha Franklin o Break Free d’Ariana Grande.

Aquesta entrevista està inclosa al butlletí electrònic de desembre de l’EMMB. Us podeu subscriure al butlletí mensual de l’escola aquí.

En primer lloc, com t’està anant per l’ESMUC? Com t’hi sents?

De moment m’està anant molt bé. Tot i que fa poc que he començat m’hi sento molt a gust, es respira molt bon ambient i sento que estic aprenent molta música. El fet de viure a Barcelona també és genial ja que hi ha molta oferta musical. Cada dia hi ha jam sessions, concerts… i això et permet tocar més i amb altra gent. Tot plegat suposa viure en un ambient musical molt interessant i tenir experiències a tots els nivells, tan musicals com personals.

Què va suposar per a tu rebre la notícia que havies estat acceptat al centre?

Realment em va suposar una immensa alegria ja que portava tot un any preparant-me per a les proves d’accés amb la incertesa de si podria optar a alguna de les places que s’oferien. El fet d’haver aconseguit l’objectiu que m’havia proposat, poder estudiar el que realment m’agrada, m’omple de satisfacció i a la vegada em dóna més ganes de seguir treballant i aprenent.

Com ha anat l’inici de curs? Què és el que, de moment, t’agrada més de l’ESMUC?

La veritat és que no em puc queixar de res, m’agrada tot. Si haig de destacar alguna cosa per sobre de les altres, diria que el que més m’està agradant son els companys i companyes, ja que a part de ser persones fantàstiques, son molt bons músics i tenen gustos molt similars als meus. Estic aprenent moltes coses d’ells i elles que em fan créixer com a músic i persona.

Amb aquest canvi tanques una etapa a l’EMMB. Quins records t’emportes de tots els anys que has passat a l’escola?

M’emporto molt bons records de l’EMMB, tant dels companys i companyes com del professorat i personal d’administració. Són molts anys estudiant en aquesta escola i moltes experiències viscudes… Sempre guardaré un bon record de les classes, concerts, viatges que he pogut fer gràcies a l’EMMB.

Què destacaries de la formació que vas rebre a l’EMMB?

M’agradaria destacar sobretot la tasca de tots i cadascun  dels professors i professores que he tingut al llarg dels 10 anys que hi he estat estudiant, els quals sempre han fet la seva feina fantàsticament i m’han  sabut encomanar la seva passió per la música des del primer moment.

Vols enviar algun missatge a professors i alumnes de l’EMMB?

A els professors i professores solament els puc transmetre el meu sincer agraïment, a tots i totes sense distinció. Voldria però destacar especialment a en Sam Atencia -que ha estat el meu professor de saxo des del primer dia- per tots els seus ensenyaments i tracte rebut sempre, i a l’Ultano Gómez, que ha estat el meu professor de llenguatge musical els darrers anys. Ells m’han ajudat i donat suport en tot moment, sobretot durant el període final del meu pas per l’EMMB, cosa que m’ha permès anar molt ben preparat a les proves d’accés a l’Esmuc. Als alumnes els diria que escoltin molta música, de tot tipus, i que n’intentin gaudir al màxim, encara que no s’hi vulguin acabar dedicant.

Recomana’ns algun disc, concert o músic que t’agradi molt.

La veritat és que amb la quantitat de bona música que tenim a l’abast avui en dia se’m fa molt difícil triar, així que citaré un disc que he estat escoltant últimament i que m’ha agradat especialment. Es tracta de  Live at the Jazz Corner de Bob Reynolds.

Aquesta entrevista està inclosa al butlletí electrònic de novembre de l’EMMB. Us podeu subscriure al butlletí mensual de l’escola aquí.